El futbol de Benifallet, al moment

Revista esportiva ebrenca "Esports 4 Comarques":

Diari "Més Ebre":

Setmanari "La Veu de l'Ebre":

“Entre tots podem guanyar al Pinell” 

Per Moisés Vizcarro i Farnós, capità del Club Futbol Benifallet 

Primer que tot, voldria saludar a tothom, com a capità del primer equip del Club Futbol Benifallet.

La temporada, des del meu punt de vista, ha estat irregular: lesions, mals resultats...  

Ens trobem davant del partit més important de l’any. En el derbi de demà ens hi juguem molt! I molt equival a la salvació! Seria una llàstima perdre la categoria després de l'esforç que s'ha fet, des de totes les vessants locals, durant aquests últims set o vuit anys. I ho dic especialment per una persona, encara que n’hi ha moltes més per destacar. Aquest és Eloi Videllet, un home de futbol al que aprecio i admiro molt. Ahir vaig estar llegint la seva carta i em vaig alegrar. Té tota la raó amb les seves paraules: el més important és la salvació! Ell ho ha deixat tot pel club i sé que li sabria molt greu, com a mi, si es baixés. Jo he viscut aquesta situació tan desagradable i sempre me'n recordaré. Es passa malament. Són moments difícils. 

L'únic que demanaria a tot aquell que sigui apassionat al fútbol és que demà ens fes costat i vingués al Camp Municipal per donar suport i força a l'equip i així, entre tots, poder vèncer al Pinell! Ho aconseguirem! 

VISCA EL BENIFALLET!!!!!!!!

“La victòria moral és benifalletenca” 

Per José Luis Margalef i Piñol, exentrenador i exjugador del Club Futbol Benifallet 

Dissabte arriba un dels partits més esperats de la temporada, i potser un dels més importants de les últimes.  

Jugar contra el Pinell és sinònim de motivació extra. Si retrocedim en el temps i mirem els dos últims enfrontaments com a local, en els que jo dirigia als verd i blancs, el Benifallet, en les dues ocasions, sempre va emportar-se la victoria.  

Un derbi és un partit diferent a tots els altres. És un duel especial. I, en aquest,  lluitarem per a que els tres punts es quedin a casa. El Benifallet sap molt bé que ha d'aprofitar el seu camp. Ha de convertir-lo, i més contra els pinellans, amb la seva arma, ja que a tots els adversaris se’ls hi fa difícil adaptar-se a les dimensions reduïdes del Municipal. 

Pel Benifallet és un partit importantíssim, ja que si s’endú el triomf estarà pràcticament salvat. Crec que el nostre conjunt arriba moralment en millors condicions que els de la Terra Alta, ja que el Pinell, darrerament, ha encadenat els pitjors resultats de tota la campanya. I s’ha quedat fora de la lluita per l'ascens.  

Amb l'ajuda que ha d’aportar l'afició i les ganes que posaran els jugadors, el derbi es pot guanyar.

ÀNIMS BENIFALLET!!

“Vull un derbi noble”

Per Joan Margalef i Salaet, expresident, exentrenador i exjugador del Club Futbol Benifallet 

Benvolguts, 

Com veureu, la meva carta és un pèl atípica. Però trobareu la solució de l’enigma a les últimes línies del text. 

Sóc un aficionat i un seguidor de bon futbol. Des de que el gran futbol va passar a emetre’s a la pantalla petita, la televisió, no l’he parat de mirar diumenge rere diumenge. I he de dir que el futbol que es juga avui en dia és molt diferent al que es practicava fins fa uns 25 o 30 anys. Segons la meva opinió, l’esport rei d’aquells temps era molt més noble, en referència als jugadors, que el d’ara. Es jugava dur i es feien entrades fortes, però, en cap cas, s’anava tan directe a la caça de l’home com ara. 

Fa uns dies, vaig llegir a un diari esportiu les declaracions d’un tècnic que va afirmar que el futbol és cosa d’homes. Doncs bé, jo li contestaré amb una pregunta: quin esport hi ha que no sigui d’homes? Avui en dia el físic i la preparació és el que prima a l’hora de fer un esport. Però el resultat de tanta preparació és l’evolució del futbol a un esport dur i agressiu. 

Normalment, a les retransmissions, sempre em fixo amb el temps real de joc. Els hi faré una petita apreciació. Si una confrontació diposa de 90 minuts per jugar-la, actualment hi ha partits en els que sols es juguen entre 45 i 50 minuts. Els altres 40 minuts estan destinats a les entrades fortes i al joc de càstig, que provoquen una mitjana massa alta de targetes cada xoc. 

Aquesta pràctica esportiva, si es tornés a jugar amb noblesa, seria meravellosa. Aquest és l’únic futbol que pot guanyar a l’actual futbol de duresa i d’antiesport. I és l’únic que espero veure en aquest derbi: un futbol noble. 

VISCA EL BENIFALLET!

“L'ascens a 2a va ser l’èxtasi total” 

Per Joan Salvador Froilan Castellví, exjugador del Club Futbol Benifallet i del Club Futbol Pinell de Brai

Em presento a tots i totes. Sóc Joan Salvador Froilan Castellví, de sang benifalletenca i exjugador del Benifallet i del Pinell. Després de passar pel Futbol Base del Club Deportiu Tortosa, vaig fitxar, en el meu últim any com a Juvenil, pel Benifallet, on sols hi vaig ser-hi una temporada. A la campanya següent vaig arribar a un acord amb el Pinell, la camiseta del qual vaig defensar al llarg de cinc temporades, tres de les quals a 2a Regional, fins que vaig decidir per tornar al meu poble, Benifallet, on vaig estar-hi tres Campionats que van ser esplèndids. 

Sobre la meva estància al club blanc i vermell, he de dir que em vaig trobar molt a gust en tot moment. M’hi vaig trobar com a casa ja que a l’equip érem cinc de Benifallet. Un d’aquests, Raül Artiola, va ser qui va convèncer la Directiva del Pinell per a que m’incorporéssin. I van donar-me tot el seu suport. M’hi vaig trobar com a casa perquè m’enllaçava una amistat sòlida amb alguns dels components d’aquell equip, com Pachán, Carlos “Mariet”, Marc, Estéfano, Carlos Llarch, Alfredo i el meta Cristóbal, un dels millors porters amb qui he tingut l’oportunitat de jugar. Només tinc paraules d’agraïment pel club pinellà. 

La filosofia futbolística pinellana era similar a l’actual: fregaven el fanatisme. Vivien el futbol intensament. La gent es volcava en assistir al camp els diumenges. Sols cal dir que hi havia al voltant d’uns 300 socis, una dada inèdita per un poble de 1000 habitants.  

Quan vaig fitxar pel club de la Terra Alta, l’objectiu era clar: pujar a 2a Regional. I el segon any vam aconseguir-ho. L’experiència a 2a Territorial fou magnífica. La primera campanya a la nova categoria vam quedar cinquens. Recordo que les confrontacions de cada diumenge eren trepidants. 

Pel que fa a la meva estada al Benifallet, he de relatar que va ser una experiència única. Tot el poble es va volcar amb l’equip. El projecte era localista, amb gent del poble. Va ser una proposta encertada, que, a curt termini, va donar els seus fruits. El “Dream Team” comptava amb uns grans jugadors que ens coneixíem de tota la vida i que volíem fer alguna cosa gran per Benifallet. I vam aconseguir-ho, amb el segon ascens de la meva carrera futbolística a 2a. Pujar va ser l’èxtasi total. Però la primera temporada a la nova divisió no va començar com tots esperàvem, ja que teníem una experiència quasi nula a la categoria. Els resultats no arribaven i es van haver de fitxar jugadors de fora, per poder mantenir la categoria. I, d’aquesta forma, s’ha arribat fins el dia d’avui. Crec que amb una mica més de paciència haguéssin arribat els desitjats resultats. 

He de destacar que no té res a veure l’aspecte social que es va viure l’any de l’ascens respecte al d’ara. La gent estava molt més involucrada amb el projecte, ja que el fet de que la majoria de jugadors érem del poble creava molta més espectació al voltant del futbol local. Hi havia molt bona sintonia, i cada dos per tres organitzavem “soparillos” i, després dels partits, anavem plegats a pendre un aperitiu. Quins records, aquelles “escopetes”… 

Els derbis, defensant els dos escuts, eren apassionants. Un clar exemple va ser el 4-4 de la temporada de l’ascens benifalletenc. Va ser un dels més vibrants de la història. 

Respecte el derbi que viurem, crec que el Benifallet s’hi juga molt més que el Pinell, que ja fa alguns partits que va tirar la tovallola de l’ascens. El club benifalletenc, analitzant els jugadors de que disposa i de la qualitat de l’equip, no mereix patir. El lloc que ocupa a la taula és fictici respecte la seva vertadera vàlua. Crec, amb confiança cega, que els jugadors benifalletencs tiraran endavant, d’una forma satisfactòria, el partit. 

Per últim, voldria llençar un missatge optimista, i alhora prudent, a l’actual plantilla del Benifallet: si els jugadors teniu l’oportunitat de llegir aquest manifest, us heu de de conscienciar de la importància que té mantenir la 2a Regional pel que, al llarg de tots aquests anys, ha costat, a tot el poble, arribar fins aquí. Durant el xoc, heu de mantenir la calma en tot moment i no us heu de deixar influenciar per l’afició rival. Amb paciència i constància el resultat arribarà. Esteu-ne segurs. Ens salvarem!
 

VISCA EL BENIFALLET! US ESPERO A TOTS AL MUNICIPAL!