OPINIÓ. La prèvia del Benifallet - Pinell: segona estació
“La salvació està per damunt de tot”
Per Eloi Videllet i Garro, exjugador del Club Futbol Benifallet i del Club Futbol Pinell de Brai
Hola a tothom,
el meu nom és Eloi Videllet i Garro, i sóc exjugador del Club Futbol Benifallet i del Club Futbol Pinell, entre d’altres. He acceptat la petició que va fer-me fa uns dies en Pau, i dirigeixo aquesta carta, sota el pretext del derbi que arriba, als jugadors, directiva, socis i massa social benifalletenca, així com també a tots vostès, els usuaris d’aquesta web.
Anem per passos. Primer voldria fer referència a la filosofia futbolística pinellana. Probablement mai he vist mai una afició tan passional com la blanc i vermella. Una filosofia que aplega tot un poble que quan decideix abocar-se amb el futbol local aconsegueix destruir murs. Van sempre units de la mà. La seva devoció per l’escut és tal com per a afimar que al Pinell mai desapareixerà el futbol.
Els de la Terra Alta volen veure bon futbol, sigui amb gent del poble o no. Allí, i ho afirmo per experiència pròpia, si un jugador foraster respon al terreny de joc, automàticament passa a ser un membre més de la parròquia. Personalment, estic molt content del meu pas pel Pinell. M’hi sentia com a casa.
El de Benifallet és un cas diferent. Aquí, com històricament ha quedat plasmat, per a guanyar-se la confiança dels socis i dels patrocinadors, s’han de confeccionar equips amb un mínim d’un 80% d’homes del poble. Es parlarà de nou del Benifallet el dia que això torni. Sé que molts dels components de l’actual plantilla, majoritàriament forasters, llegiran aquest escrit. I els faig una crida a la calma, ja que ells no tenen la culpa de que l’actual jovent de la vila no s’involucri amb el futbol.
D’altra banda, passant estrictament al tema principal del comunicat, el derbi que ens espera, he d’esmentar que jo, en el seu dia, el vaig viure en carn i ossos des de dins del camp. No obstant, i curiosament, vestint la verd i blanca mai vaig enfrontar-me als pinellans. En canvi, vaig arribar a marcar-li un gol al Benifallet amb el Pinell, quan els del Baix Ebre disputaven les seves confrontacions com a locals a l’exili, a Xerta. Simplement vaig fer la meva feina. Havia signat una fitxa federativa i m’havia compromès amb aquella entitat. I si m’hi tornés
a trobar, faria el mateix.
Aquest dissabte ens espera un gran clàssic. Com a exjugador dels dos equips em sento satisfet de veure com s’enfronten esportivament en un derbi que allotjarà bon futbol. Però vull continuar gaudint d’aquest espectacle més anys. Per això, per activa i per passiva, desitjo que l’equip del meu cor guanyi, ja que la victòria equivaldria a la salvació. Al Pinell ja no li va res. La pròxima temporada vull un Benifallet de 2a. El poble és el poble. I, per damunt de tot, el que m’importa és la seva salvació.
VISCA EL BENIFALLET!
Meneame
del.icio.us
