BENIFALLET 1-1 MASDENVERGE
MILLORA MILLORABLE
- La falta de pòlvora atacant tan del Benifallet com del Masdenverge desllueix el duel de les baixes, que va acabar amb un empat just
- Els verd i blancs van mostrar millors maneres que en les jornades passades, però encara estan lluny del seu millor estat de forma
La xerrada d’Adell als seus jugadors, abans d’iniciar-se l’encontre de recuperació de la Jornada 6, no va anar malament. Va notar-se una millora interessant de caràcter positiu i motivació en certes fases clau del partit. Però també un progrés incomplet: els locals, novament per protestar, van quedar-se amb inferioritat numèrica una bona estona i, a més, encara han de secar llacunes puntuals, com la que l’equip va patir amb el marcador en contra. Problemes que, amb la tornada progressiva dels sancionats i dels lesionats a partir del proper diumenge, haurien d’esborrar-se per complet. Precisament les abundants baixes, de tots dos conjunts, sobretot en la part atacant, on es van trobar a faltar els Gallego i Ismail pel bàndol del Baix Ebre i els Amador i Pau Tomàs pel feu dels del Montsià, van deparar un matx avorrit, centrat a la zona ampla i sense profunditat. Sols Jordi, per una part, i Israel, per l’altra, van donar esperances de victòria a dos equips que, tot i l’avançament de línies benifalletenc en els últims sospirs, van estimar-se més no perdre que guanyar un xoc que va culminar amb un repartiment de punts objectiu.
Efectius només a pilota aturada. El Benifallet va saltar convençut de les seves possibilitats al terreny de joc. Primer Marc, en un xut creuat que va fregar la fusta, i després Pulgarín, que arribant de segona línia va preferir culminar ell l’acció abans que cedir-la als desmarcats Mourad o un Jordi a l’interior de l’àrea, convertirien en pols dos ocasions d’or. No obstant, els visitants, amb un Sandal i un Carlos Albert molt participatius, entrarien de seguida dins l’encontre, contestant les tímides aproximacions locals, fins el punt que, en la jugada menys esperada, van posar-se pel davant en el marcador. Josep recolliria un servei de córner en curt, per enviar-la amb l’esquerra, des del vèrtex de l’àrea verd i blanca, a l’escaire dret d’Àlex (23’). Els d’Adell, confusos, i davant un conjunt que ja havia fet els deures i que, a l’acte, va renunciar al control de l’esfèrica, van limitar-se a bombejar pilotades en busca de ningú. Les centrades de Povill i d’Ahmed, bàsicament a pilota aturada, sempre serien refusades per l’autobús blau i blanc. Fins que, per primera i última vegada, el capità Moisés agafaria aquesta responsabilitat. I va complir-la a la perfecció. Col·locaria l’empat, en un llençament de córner just abans del descans, al cap d’un Ahmed que va anticipar-se com un autèntic professional del joc aeri al primer pal (42’).
Ningú va voler la victòria. Fins ben entrat el primer quart d’hora de la segona meitat no es registraria ni una acció perillosa a destacar. Carlos Albert, des del seu propi camp, intentaria deixar al meta benifalletenc, un pèl avançat, en evidència, quan va provar de sorprendre’l per dalt, amb una paràbola. L’avorriment era palpable. El bon futbol va prendre’s una vaga general, cobrint només els serveis mínims, com les passades migcampistes amb alguna que altra centrada decorativa. Estava clar. Ningú volia guanyar. El davanter local Marc, empipat des de la primera meitat amb Canovaca de la Fuente, el mateix col·legiat que va marxar cames ajudeu-me la temporada passada en un JE Ascó – Benifallet, en no va assenyalar ni falta després de ser objecte d’una dura entrada a la frontal de l’àrea masdenvergenca, va autoexpulsar-se al 71’, per protestar una altra decisió errònea arbitral, en xiular-li un fora de joc inexistent quan ja es disposava a encarar a Aitor. Precisament amb deu homes seria quan els del Baix Ebre es trobarien més còmodes al camp, amb un Ahmed, un Jordi i un Didac entregats, mentre que l’avançat Miguel, amb un Moha i un Antonio sòlids al darrere, posaria en alerta als d’Isidro. Però res. El montsianenc Eduard enfilaria el camí dels vestidors amb el temps ja complit, i Carlos Albert, a la desesperada, gaudiria de l’última ocasió del matx, en enviar una volea, després d’una falta picada per Felip, als núvols.
Una millora, sí. Però millorable. Existeixen punts en concret, com les depressions generals puntuals o les expulsions per no parlar amb els peus, sinó per la boca, que no acaben de rutllar. Tots dos equips es retrobaran en dos setmanes al Pou Nou. Llavors s’haurà de parlar de fets. Ja no valdran les millores.
-----------------------------------------------------------------------
Benifallet: Àlex (6), Miguel (8), Moha (7), Antonio (5), Povill (6), Moisés (7), Pulgarín (5) (Didac 50', 6), Ahmed (8), Jordi (8), Marc (5) i Mourad (5)
Entrenador: Juanjo Adell (6)
Masdenverge: Aitor (7), Felip (6), Santi (6), Jesús (5), Joan (6), Trinitario (7), Carlos Albert (8), Josep (6) (Moreso 74’, 5), Eduard (5), Sandal (6) i Israel (7)
Entrenador: Isidro Guerrero (6)
Àrbitre: Enrique Canovaca de la Fuente, de la Delegació de Tarragona (Malament). Grogues a Pulgarín (46’), Moisés (70’), Povill (90’) i Marc (2) (45+1' i 71') (Benifallet); a Israel (43’), Felip (54’) i Eduard (2) (69' i 89') (Masdenverge)
Gols: 0-1 Josep (23') 1-1 Ahmed (42')