“Inmoral”
• Poley creu amb la permanència: “amb valentia i coratge podem salvar-nos”
• Robert: “no volíem jugar entre setmana, de nit i sense llum”
Consagrat. Óscar Garcia i Bodón ha entrat al santuari maleït dels Pàvel Fernández, dels Sikota i Ndjoli, dels Martí i Patiño, dels Aguiló i Canovas i dels Díaz i Moniz. Ha obligat, d’entrants, i recolzat pels dos entrenadors perellonencs, a vint-i-vuit innocents nois a jugar-se el físic en un perillós fangar que no ha tardat gaire en convertir-se en una mena d’arrossar llaurat. Cavalcant amenaçadorament sols per la rotllana central, s’ha servit unes picadetes a base de dos penals no xiulats a l’area visitant i la no autorització d’un gol vàlid local com a ingredients principals. I, refutant el primer plat, el segon i els postres, ha gaudit d’un plat combinat de vuit targetes grogues i dos de vermelles pels verd i blancs. Massa trist per ser real. D’aquells dies que les redaccions dels grans diaris esportius nacionals treuen fum per el•laborar portades amb tot el fons negre i amb un sol titular: escandalós.
O “inmoral”. Així és com ha qualificat José Luis Poley l’exhibició demencial del col•legiat tarragoní, que, en un abús autoritari, l’ha expulsat amb vermella directa al minut 25 de joc. “Si no hagués estat per l’àrbitre, avui sumem els tres punts. Ha influenciat, i molt, en el resultat final”, ha comentat el tècnic, afegint que “no ens ha xiulat dos penals clars i no ens ha concedit un gol legal que ha tret el porter perellonenc de dins la seva porteria”. El president, satisfet amb el treball de l’equip, ha afegit que “hem millorat l’actitud respecte el darrer matx a Santa Bàrbara, i, tot i que un punt no és cap cosa de l’altre món, ens permet continuar sumant a la classificació, ni que sigui a poc a poc”. José Luis, que ha estat advertit incomprensiblement per Gar
cia i Bodón a l’inici de la segona part, quan ja estava expulsat, per a que s’allunyés d’una àrea tècnica local que restava a uns quaranta metres d’ell, davant la nostra pregunta sobre la propera confrontació, a Amposta, ha aclarit que “serà molt difícil, però no impossible. Ens trobarem un camp inmens, on ens sentim còmodes. Podrem jugar a futbol”. Finalment, l’entrenador, que s’ha comunicat amb la banqueta en la recta final a través del mòvil, amb un to realista, ha reconegut que “la salvació està difícil si existeixen compensacions que arrossegaran uns quants equips. Necessitem vuit punts més per a salvar-nos, i encara hem de visitar als rivals directes pel descens. La permanència estarà complicada, però mostrant molta valentia i coratge podem aconseguir-la”.
Des de l’altra banqueta, Robert Aviñó, la mà dreta de Harry Arraut, que ha cregut oportú declarar per telèfon i no a les instal•lacions esportives benifalletenques, ha comentat, reconeixent que el camp “estava impracticable”, que “ha estat un xoc molt disputat que ni Harry ni jo volíem jugar entre setmana, a les nou de la nit, amb una il•luminació insuficient i sense algun dels nostres millors jugadors”. Sense deixar de ser extrany l’estima profunda per tres punts no aconseguits abans que pels seus pupils, el doverenc ha afirmat que “el marcador final ha estat just”, tot i admetre que “si algú merexia guanyar érem nosaltres”. L’exjugador del Tivenys ha parlat també del gol anul•lat al Perelló, “en fora de joc clar”, i de l’empat dels verd i blancs “en una errada nostra de pissarra”. No obstant, ha volgut aclarir que “el Benifallet no ha fet res per emportar-se el duel a la segona part”.
Marc Mesegué i Bosquet (davanter)
INDECÍS A L’HORA DE DEFINIR
Nota: 6
- “L’empat, pel vist avui, és un resultat adient”.
- “Durant el xoc hem parlat els jugadors dels dos equips. Però l’àrbitre sols ens ha perjudicat a nosaltres. A més, xiular un partit des del cercle central és missió impossible”.
- “El senyor Garcia havia de veure que no es podia jugar de cap manera. El camp no estava per a fer cap floritura. Tots hem corregut el perill de lesionar-nos. I demà és dia laborable”.
- “Fa setmanes que espero el proper partit, a Amposta. Tinc moltes ganes de tornar a trepitjar la gespa del que va ser casa meva fins fa dos temporades. Em coneixo l’Estadi blanc i negre pam a pam. Els ampostins saben que sortiré a per totes. I molts d'ells em guarden un gran respecte”.
- “La 3a Territorial queda lluny si juguem com nosaltres sabem. No obstant, ens ho hem de prendre més seriosament, començant pels entrenaments i intentant guanyar des del primer minut els diumenges”.
Cristian Álvarez i Gutiérrez (migcampista)
GUANYANT-SE EL RESPECTE DE 2a
Nota: 10
- “Hem merescut alguna cosa més. El porter visitant ha tret una rematada de Miguel de dins de la porteria i la caiguda meva a dins de l’àrea a la primera meitat era penal, entre d’altres”.
- “He assistit al pitjor arbitratge des de que jugo amb el Benifallet. No podies comentar-li res, tot i tractar-lo bé. En canvi, ell, massa estricte amb els locals, ha fet evident la seva xuleria a base de targetes”.
- “Quan he arribat i m’he assabentat que, almenys, iniciavem el matx, m’he posat les mans al cap. He notat el cansament afegit pel fang als minuts finals. L’esfèrica pesava massa. I no cal parlar de les botes”.
- “Hi ha equip per a guanyar al filial de la capital del Montsià. Les ganes van prenent força al vestidor. Saltarem a vèncer”.
- “La salvació no es pot deixar escapar així com així. No s’esfumarà. És una meta assequible. Confio amb les nostres possibilitats”.
Mohamed El Ameraouy (defensa)
SINTONITZAT DEFENSIVAMENT
Nota: 7
- “Dir que haguéssim pogut guanyar no és cap despropòsit. L’àrbitre ho ha impedit. I l’estat del camp hi ha contribuït”.
- “Podem salvar-nos si la gent es motiva més del que realment mostra, tan en les sessions preparatòries com en les sis jornades que resten”.
Meneame
del.icio.us
