El futbol de Benifallet, al moment

Revista esportiva ebrenca "Esports 4 Comarques":

Diari "Més Ebre":

Setmanari "La Veu de l'Ebre":

“Entre tots podem guanyar al Pinell” 

Per Moisés Vizcarro i Farnós, capità del Club Futbol Benifallet 

Primer que tot, voldria saludar a tothom, com a capità del primer equip del Club Futbol Benifallet.

La temporada, des del meu punt de vista, ha estat irregular: lesions, mals resultats...  

Ens trobem davant del partit més important de l’any. En el derbi de demà ens hi juguem molt! I molt equival a la salvació! Seria una llàstima perdre la categoria després de l'esforç que s'ha fet, des de totes les vessants locals, durant aquests últims set o vuit anys. I ho dic especialment per una persona, encara que n’hi ha moltes més per destacar. Aquest és Eloi Videllet, un home de futbol al que aprecio i admiro molt. Ahir vaig estar llegint la seva carta i em vaig alegrar. Té tota la raó amb les seves paraules: el més important és la salvació! Ell ho ha deixat tot pel club i sé que li sabria molt greu, com a mi, si es baixés. Jo he viscut aquesta situació tan desagradable i sempre me'n recordaré. Es passa malament. Són moments difícils. 

L'únic que demanaria a tot aquell que sigui apassionat al fútbol és que demà ens fes costat i vingués al Camp Municipal per donar suport i força a l'equip i així, entre tots, poder vèncer al Pinell! Ho aconseguirem! 

VISCA EL BENIFALLET!!!!!!!!

“La victòria moral és benifalletenca” 

Per José Luis Margalef i Piñol, exentrenador i exjugador del Club Futbol Benifallet 

Dissabte arriba un dels partits més esperats de la temporada, i potser un dels més importants de les últimes.  

Jugar contra el Pinell és sinònim de motivació extra. Si retrocedim en el temps i mirem els dos últims enfrontaments com a local, en els que jo dirigia als verd i blancs, el Benifallet, en les dues ocasions, sempre va emportar-se la victoria.  

Un derbi és un partit diferent a tots els altres. És un duel especial. I, en aquest,  lluitarem per a que els tres punts es quedin a casa. El Benifallet sap molt bé que ha d'aprofitar el seu camp. Ha de convertir-lo, i més contra els pinellans, amb la seva arma, ja que a tots els adversaris se’ls hi fa difícil adaptar-se a les dimensions reduïdes del Municipal. 

Pel Benifallet és un partit importantíssim, ja que si s’endú el triomf estarà pràcticament salvat. Crec que el nostre conjunt arriba moralment en millors condicions que els de la Terra Alta, ja que el Pinell, darrerament, ha encadenat els pitjors resultats de tota la campanya. I s’ha quedat fora de la lluita per l'ascens.  

Amb l'ajuda que ha d’aportar l'afició i les ganes que posaran els jugadors, el derbi es pot guanyar.

ÀNIMS BENIFALLET!!

“Vull un derbi noble”

Per Joan Margalef i Salaet, expresident, exentrenador i exjugador del Club Futbol Benifallet 

Benvolguts, 

Com veureu, la meva carta és un pèl atípica. Però trobareu la solució de l’enigma a les últimes línies del text. 

Sóc un aficionat i un seguidor de bon futbol. Des de que el gran futbol va passar a emetre’s a la pantalla petita, la televisió, no l’he parat de mirar diumenge rere diumenge. I he de dir que el futbol que es juga avui en dia és molt diferent al que es practicava fins fa uns 25 o 30 anys. Segons la meva opinió, l’esport rei d’aquells temps era molt més noble, en referència als jugadors, que el d’ara. Es jugava dur i es feien entrades fortes, però, en cap cas, s’anava tan directe a la caça de l’home com ara. 

Fa uns dies, vaig llegir a un diari esportiu les declaracions d’un tècnic que va afirmar que el futbol és cosa d’homes. Doncs bé, jo li contestaré amb una pregunta: quin esport hi ha que no sigui d’homes? Avui en dia el físic i la preparació és el que prima a l’hora de fer un esport. Però el resultat de tanta preparació és l’evolució del futbol a un esport dur i agressiu. 

Normalment, a les retransmissions, sempre em fixo amb el temps real de joc. Els hi faré una petita apreciació. Si una confrontació diposa de 90 minuts per jugar-la, actualment hi ha partits en els que sols es juguen entre 45 i 50 minuts. Els altres 40 minuts estan destinats a les entrades fortes i al joc de càstig, que provoquen una mitjana massa alta de targetes cada xoc. 

Aquesta pràctica esportiva, si es tornés a jugar amb noblesa, seria meravellosa. Aquest és l’únic futbol que pot guanyar a l’actual futbol de duresa i d’antiesport. I és l’únic que espero veure en aquest derbi: un futbol noble. 

VISCA EL BENIFALLET!

“La salvació està per damunt de tot” 

Per Eloi Videllet i Garro, exjugador del Club Futbol Benifallet i del Club Futbol Pinell de Brai 

Hola a tothom, 

el meu nom és Eloi Videllet i Garro, i sóc exjugador del Club Futbol Benifallet i del Club Futbol Pinell, entre d’altres. He acceptat la petició que va fer-me fa uns dies en Pau, i dirigeixo aquesta carta, sota el pretext del derbi que arriba, als jugadors, directiva, socis i massa social benifalletenca, així com també a tots vostès, els usuaris d’aquesta web.  

Anem per passos. Primer voldria fer referència a la filosofia futbolística pinellana. Probablement mai he vist mai una afició tan passional com la blanc i vermella. Una filosofia que aplega tot un poble que quan decideix abocar-se amb el futbol local aconsegueix destruir murs. Van sempre units de la mà. La seva devoció per l’escut és tal com per a afimar que al Pinell mai desapareixerà el futbol.  

Els de la Terra Alta volen veure bon futbol, sigui amb gent del poble o no. Allí, i ho afirmo per experiència pròpia, si un jugador foraster respon al terreny de joc, automàticament passa a ser un membre més de la parròquia. Personalment, estic molt content del meu pas pel Pinell. M’hi sentia com a casa.  

El de Benifallet és un cas diferent. Aquí, com històricament ha quedat plasmat, per a guanyar-se la confiança dels socis i dels patrocinadors, s’han de confeccionar equips amb un mínim d’un 80% d’homes del poble. Es parlarà de nou del Benifallet el dia que això torni. Sé que molts dels components de l’actual plantilla, majoritàriament forasters, llegiran aquest escrit. I els faig una crida a la calma, ja que ells no tenen la culpa de que l’actual jovent de la vila no s’involucri amb el futbol. 

D’altra banda, passant estrictament al tema principal del comunicat, el derbi que ens espera, he d’esmentar que jo, en el seu dia, el vaig viure en carn i ossos des de dins del camp. No obstant, i curiosament, vestint la verd i blanca mai vaig enfrontar-me als pinellans. En canvi, vaig arribar a marcar-li un gol al Benifallet amb el Pinell, quan els del Baix Ebre disputaven les seves confrontacions com a locals a l’exili, a Xerta. Simplement vaig fer la meva feina. Havia signat una fitxa federativa i m’havia compromès amb aquella entitat. I si m’hi tornés a trobar, faria el mateix. 

Aquest dissabte ens espera un gran clàssic. Com a exjugador dels dos equips em sento satisfet de veure com s’enfronten esportivament en un derbi que allotjarà bon futbol. Però vull continuar gaudint d’aquest espectacle més anys. Per això, per activa i per passiva, desitjo que l’equip del meu cor guanyi, ja que la victòria equivaldria a la salvació. Al Pinell ja no li va res. La pròxima temporada vull un Benifallet de 2a. El poble és el poble. I, per damunt de tot, el que m’importa és la seva salvació. 

VISCA EL BENIFALLET!

“L'ascens a 2a va ser l’èxtasi total” 

Per Joan Salvador Froilan Castellví, exjugador del Club Futbol Benifallet i del Club Futbol Pinell de Brai

Em presento a tots i totes. Sóc Joan Salvador Froilan Castellví, de sang benifalletenca i exjugador del Benifallet i del Pinell. Després de passar pel Futbol Base del Club Deportiu Tortosa, vaig fitxar, en el meu últim any com a Juvenil, pel Benifallet, on sols hi vaig ser-hi una temporada. A la campanya següent vaig arribar a un acord amb el Pinell, la camiseta del qual vaig defensar al llarg de cinc temporades, tres de les quals a 2a Regional, fins que vaig decidir per tornar al meu poble, Benifallet, on vaig estar-hi tres Campionats que van ser esplèndids. 

Sobre la meva estància al club blanc i vermell, he de dir que em vaig trobar molt a gust en tot moment. M’hi vaig trobar com a casa ja que a l’equip érem cinc de Benifallet. Un d’aquests, Raül Artiola, va ser qui va convèncer la Directiva del Pinell per a que m’incorporéssin. I van donar-me tot el seu suport. M’hi vaig trobar com a casa perquè m’enllaçava una amistat sòlida amb alguns dels components d’aquell equip, com Pachán, Carlos “Mariet”, Marc, Estéfano, Carlos Llarch, Alfredo i el meta Cristóbal, un dels millors porters amb qui he tingut l’oportunitat de jugar. Només tinc paraules d’agraïment pel club pinellà. 

La filosofia futbolística pinellana era similar a l’actual: fregaven el fanatisme. Vivien el futbol intensament. La gent es volcava en assistir al camp els diumenges. Sols cal dir que hi havia al voltant d’uns 300 socis, una dada inèdita per un poble de 1000 habitants.  

Quan vaig fitxar pel club de la Terra Alta, l’objectiu era clar: pujar a 2a Regional. I el segon any vam aconseguir-ho. L’experiència a 2a Territorial fou magnífica. La primera campanya a la nova categoria vam quedar cinquens. Recordo que les confrontacions de cada diumenge eren trepidants. 

Pel que fa a la meva estada al Benifallet, he de relatar que va ser una experiència única. Tot el poble es va volcar amb l’equip. El projecte era localista, amb gent del poble. Va ser una proposta encertada, que, a curt termini, va donar els seus fruits. El “Dream Team” comptava amb uns grans jugadors que ens coneixíem de tota la vida i que volíem fer alguna cosa gran per Benifallet. I vam aconseguir-ho, amb el segon ascens de la meva carrera futbolística a 2a. Pujar va ser l’èxtasi total. Però la primera temporada a la nova divisió no va començar com tots esperàvem, ja que teníem una experiència quasi nula a la categoria. Els resultats no arribaven i es van haver de fitxar jugadors de fora, per poder mantenir la categoria. I, d’aquesta forma, s’ha arribat fins el dia d’avui. Crec que amb una mica més de paciència haguéssin arribat els desitjats resultats. 

He de destacar que no té res a veure l’aspecte social que es va viure l’any de l’ascens respecte al d’ara. La gent estava molt més involucrada amb el projecte, ja que el fet de que la majoria de jugadors érem del poble creava molta més espectació al voltant del futbol local. Hi havia molt bona sintonia, i cada dos per tres organitzavem “soparillos” i, després dels partits, anavem plegats a pendre un aperitiu. Quins records, aquelles “escopetes”… 

Els derbis, defensant els dos escuts, eren apassionants. Un clar exemple va ser el 4-4 de la temporada de l’ascens benifalletenc. Va ser un dels més vibrants de la història. 

Respecte el derbi que viurem, crec que el Benifallet s’hi juga molt més que el Pinell, que ja fa alguns partits que va tirar la tovallola de l’ascens. El club benifalletenc, analitzant els jugadors de que disposa i de la qualitat de l’equip, no mereix patir. El lloc que ocupa a la taula és fictici respecte la seva vertadera vàlua. Crec, amb confiança cega, que els jugadors benifalletencs tiraran endavant, d’una forma satisfactòria, el partit. 

Per últim, voldria llençar un missatge optimista, i alhora prudent, a l’actual plantilla del Benifallet: si els jugadors teniu l’oportunitat de llegir aquest manifest, us heu de de conscienciar de la importància que té mantenir la 2a Regional pel que, al llarg de tots aquests anys, ha costat, a tot el poble, arribar fins aquí. Durant el xoc, heu de mantenir la calma en tot moment i no us heu de deixar influenciar per l’afició rival. Amb paciència i constància el resultat arribarà. Esteu-ne segurs. Ens salvarem!
 

VISCA EL BENIFALLET! US ESPERO A TOTS AL MUNICIPAL!

JORNADA 32 (16/17-5-09)

PROPERA J. (23/24-5-09)

• El Benifallet es troba a tres punts de salvar virtualment la categoria. Si venç al Pinell, en el derbi, l’obtindrà, encara que pot aconseguir-la de forma matemàtica depenent dels resultats dels seus perseguidors inmediats.

• Finalment seran quatre els equips que baixaran de 2a a 3a Regional, degut als descensos ja confirmats del Deltebre i de l’Ametlla de Mar de 1a a 2a Regional. El 15è classificat només es salvarà del descens si el 2n d’aquest mateix Grup guanya el “Play-off” d’ascens a 1a Regional.

• Parlar del Club Futbol els Reguers és parlar de la nissaga dels Roca. Corria el 2004 quan l'alcalde pedani reguerenc va proposar a aquesta família tortosina, llavors vinculada a la Unió Deportiva Campredó, tornar a engegar el futbol local després de molts d'anys d'innactivitat. Tres temporades després, en el passat Campionat, van aconseguir el primer ascens de la història del club dels Ports a 2a Territorial. Jaume Roca n'és el president i els seus dos fills, Jordi i Jaume, en són l'entrenador i el delegat respectivament.

• El davanter i excapità del Benifallet Kiko Margalef i Folqué, de 30 anys, va abandonar la disciplina verd i blanca la temporada 04-2005, en els millors moments del Pastisset Mecànic. Des de llavors, ha vestit les camisetes del Club Futbol Gandesa, del Club Futbol Corbera d'Ebre, del Club Futbol Camarles i, des d'aquesta temporada, del Club Futbol els Reguers. És un dels tres benifalletencs de Categoria Regional, juntament amb Dani Benaiges i Isaac Margalef, que juga fora del poble.

• El cas del davanter i rodamons David Escandell, més conegut futbolísticament com Cuquet, és particular. Després d'haver passat per quatre clubs diferents en les dos passades temporades, arribant a jugar a la Territorial Preferent, enguany va iniciar el Campionat amb la Unió Esportiva Deltebre de 1a Regional. No obstant, amb la destitució d'Ángel Álvarez a la banqueta de la Unió Deportiva Campredó, va passar a ocupar ara fa pocs mesos, mentre sortia d'una lesió greu, el càrrec de màxim responsable tècnic blanc i vermell. I, actualment, gràcies a la gran amistat que l'uneix amb Jordi Roca, compagina aquesta faceta amb la de ser jugador del Club Futbol els Reguers. Ell mateix s'ha encarregat de donar-li un punt al seu equip, avui, davant el Benifallet, amb un golàs.

• Normalment, tots els equips tenen algun recull pilotes. El que no és tan habitual és que siguin els jugadors de la banqueta local qui s'hagin d'ocupar d'aquesta feina. Doncs bé, als Reguers han ideat un sistema original i eficaç: els suplents es tornen els viatges per a que no se la carregui sempre el mateix.

• Al futbol existeixen aficionats de tota mena. N'hi ha que prefereixen no pagar el preu d'una trista entrada a un recinte esportiu per contemplar un partit de 2a Territorial, o n'hi ha d'altres que s'estimen més aparcar el cotxe a pocs metres del terreny de joc per celebrar els gols del seu conjunt des de l'interior del vehicle.