El futbol de Benifallet, al moment

• Sols un galàctic Toni i un innocent penal van poder neutralitzar l’actuació estel·lar de Jordi, que va avançar dos cops als visitants

Encara no havia entrat la tarda quan el Municipal pinellà ja estava poblat d’aficionats locals. Sobta l’atenció l’optimisme amb que afrontaven un dels derbis en els que la lògica no existeix. Tots, absolutament tots, ja tenien païda una golejada mai vista als benifalletencs. Però no. No va ser així. Els “abogots” van ser un digne rival. I els “xonos” van veure’s amb l’aigua fins al coll. Van haver de suar la gota grossa per passar per damunt d’un equip que va avançar-se dos vegades al marcador, i que, al descans, estava donant la campanada del futbol territorial ebrenc. No obstant, el millor Pinell de la història, fet a base de talonari, va ser capaç de remuntar el derbi a les últimes de canvi, per situar-se com a nou líder del grup, posició on els de la Terra Alta mai hi havien estat. Sí, van fer-ho a costelles del màxim rival. Un màxim rival que arribava de víctima al duel però que va sortir-ne més fort que mai. I és que havia fet fregar els ulls a més d’un incrèdul durant bona part del xoc. Ingredients com tots aquests, condimentats amb una afluència de públic inhabitual en partits de Regional, van permetre afirmar que s’havia viscut un dels millors derbis des de fa molt de temps. Molt. 

Si un nom va destacar per damunt de tots aquest fou el de Jordi. El jugador polivalent d’Adell, que estrenava posició, a la mitja punta, va encarregar-se, ben aviat, d’escalfar el partit. Amb una definició patentada al futbol sala, i en rebre a la frontal una passada d’Ahmed des de la banda, va retallar al seu marcador per col·locar-la al mateix escaire amb la punta de la bota (5’), per deixar muda a la tribuna local. Sols el barceloní Toni, un dels millor remunerats de la categoria, va poder superar l’actuació del verd i blanc. Tres minuts després d’haver estavellat la pilota al travesser, en un calc de la jugada anterior, va internar-se a l’àrea dels del Baix Ebre, tot anant-se’n per velocitat i habilitat de Joan i de Miguel (mai un jugador s’havia desfet dels dos alhora), per servir-li l’empat, arribant a la línia de fons, a Kodro (18’). A partir de l’empat, el Pinell va crear perill sobretot a pilota aturada, ja que executava les faltes d’una forma ràpida, sense deixar reposar a l’adversari. Però no trobava la comoditat que necessitava per desplegar el seu joc mimós de la pilota. A l’altre bàndol, Pulgarín, a la mitja hora, va col·lapsar-se quan, lliure de marcatge, i sol com un mussol davant del porter, va disposar de l’1-2 als seus peus. Però seria un altre cop Jordi, a la sortida d’un córner picat per Moisés, en rebre l’assistència de cap d’un Ismail que va ser titllat tot l’encontre amb crits racistes, qui canonaria a Ferran (39’), convertint-se amb el nou pitxitxi del Benifallet. Havia saltat definitivament la sorpresa.  

Un quart d’hora infernal. Es veia bon futbol. Molt bon futbol. Tret atípic d’un derbi amb tradició. En part, gràcies als intents d’Ismail, que, amb algunes filigranes, va fer augmentar l’ira envers ell d’alguns innombrables socis locals. No es té que amagar. Va jugar tota la confrontació pressionat. Kodro, ja al 73’, va enviar la pilota al pal esquerre de la porta d’Àlex, des de dins de l’àrea, quan l’efecte visual ja l’havia colocat a l’interior del marc. Instants després, el recent entrat Milio, cometria un penal innecessari i innocent sobre David, després d'una pèrdua de pilota absurda de Miguel. El mateix David, sense compassió, va tornar a posar les taules (76’). Un gol que va fer molt de mal a uns visitants que, automàticament, van afonar-se. El desmai no tardaria en arribar, i és que, després d’un mal refús en curt de la defensa verd i blanca, i entre la multitud, un dels homes de Lizaso, amb el cap, faria la passada de la mort cap a Sergi Rodríguez, per a que sentenciés, davant l’evident badada de la defensa i d’Àlex (81’). Una “pájara” mortal que no trobaria cap més solució, ni amb l’atac a la desesperada dels últims sospirs de partit. El penal infantil havia passat una factura impagable. Com l’espectacle que havien ofert tots dos equips, i que va permetre confirmar que, per molt mal que els hi faci a alguns, Benifallet existeix. Surt al mapa. Va quedar més que demostrat.