El futbol de Benifallet, al moment

“L'ascens a 2a va ser l’èxtasi total” 

Per Joan Salvador Froilan Castellví, exjugador del Club Futbol Benifallet i del Club Futbol Pinell de Brai

Em presento a tots i totes. Sóc Joan Salvador Froilan Castellví, de sang benifalletenca i exjugador del Benifallet i del Pinell. Després de passar pel Futbol Base del Club Deportiu Tortosa, vaig fitxar, en el meu últim any com a Juvenil, pel Benifallet, on sols hi vaig ser-hi una temporada. A la campanya següent vaig arribar a un acord amb el Pinell, la camiseta del qual vaig defensar al llarg de cinc temporades, tres de les quals a 2a Regional, fins que vaig decidir per tornar al meu poble, Benifallet, on vaig estar-hi tres Campionats que van ser esplèndids. 

Sobre la meva estància al club blanc i vermell, he de dir que em vaig trobar molt a gust en tot moment. M’hi vaig trobar com a casa ja que a l’equip érem cinc de Benifallet. Un d’aquests, Raül Artiola, va ser qui va convèncer la Directiva del Pinell per a que m’incorporéssin. I van donar-me tot el seu suport. M’hi vaig trobar com a casa perquè m’enllaçava una amistat sòlida amb alguns dels components d’aquell equip, com Pachán, Carlos “Mariet”, Marc, Estéfano, Carlos Llarch, Alfredo i el meta Cristóbal, un dels millors porters amb qui he tingut l’oportunitat de jugar. Només tinc paraules d’agraïment pel club pinellà. 

La filosofia futbolística pinellana era similar a l’actual: fregaven el fanatisme. Vivien el futbol intensament. La gent es volcava en assistir al camp els diumenges. Sols cal dir que hi havia al voltant d’uns 300 socis, una dada inèdita per un poble de 1000 habitants.  

Quan vaig fitxar pel club de la Terra Alta, l’objectiu era clar: pujar a 2a Regional. I el segon any vam aconseguir-ho. L’experiència a 2a Territorial fou magnífica. La primera campanya a la nova categoria vam quedar cinquens. Recordo que les confrontacions de cada diumenge eren trepidants. 

Pel que fa a la meva estada al Benifallet, he de relatar que va ser una experiència única. Tot el poble es va volcar amb l’equip. El projecte era localista, amb gent del poble. Va ser una proposta encertada, que, a curt termini, va donar els seus fruits. El “Dream Team” comptava amb uns grans jugadors que ens coneixíem de tota la vida i que volíem fer alguna cosa gran per Benifallet. I vam aconseguir-ho, amb el segon ascens de la meva carrera futbolística a 2a. Pujar va ser l’èxtasi total. Però la primera temporada a la nova divisió no va començar com tots esperàvem, ja que teníem una experiència quasi nula a la categoria. Els resultats no arribaven i es van haver de fitxar jugadors de fora, per poder mantenir la categoria. I, d’aquesta forma, s’ha arribat fins el dia d’avui. Crec que amb una mica més de paciència haguéssin arribat els desitjats resultats. 

He de destacar que no té res a veure l’aspecte social que es va viure l’any de l’ascens respecte al d’ara. La gent estava molt més involucrada amb el projecte, ja que el fet de que la majoria de jugadors érem del poble creava molta més espectació al voltant del futbol local. Hi havia molt bona sintonia, i cada dos per tres organitzavem “soparillos” i, després dels partits, anavem plegats a pendre un aperitiu. Quins records, aquelles “escopetes”… 

Els derbis, defensant els dos escuts, eren apassionants. Un clar exemple va ser el 4-4 de la temporada de l’ascens benifalletenc. Va ser un dels més vibrants de la història. 

Respecte el derbi que viurem, crec que el Benifallet s’hi juga molt més que el Pinell, que ja fa alguns partits que va tirar la tovallola de l’ascens. El club benifalletenc, analitzant els jugadors de que disposa i de la qualitat de l’equip, no mereix patir. El lloc que ocupa a la taula és fictici respecte la seva vertadera vàlua. Crec, amb confiança cega, que els jugadors benifalletencs tiraran endavant, d’una forma satisfactòria, el partit. 

Per últim, voldria llençar un missatge optimista, i alhora prudent, a l’actual plantilla del Benifallet: si els jugadors teniu l’oportunitat de llegir aquest manifest, us heu de de conscienciar de la importància que té mantenir la 2a Regional pel que, al llarg de tots aquests anys, ha costat, a tot el poble, arribar fins aquí. Durant el xoc, heu de mantenir la calma en tot moment i no us heu de deixar influenciar per l’afició rival. Amb paciència i constància el resultat arribarà. Esteu-ne segurs. Ens salvarem!
 

VISCA EL BENIFALLET! US ESPERO A TOTS AL MUNICIPAL!